Als camps de cultiu és on comença tota la feina de plantació de les petites pomeres que, mitjançant la cura que tenen els nostres agricultors, creixeran fins a l’època adulta i donaran les pomes més excepcionals. L’època òptima per plantar-les és l’hivern, quan l’arbre roman inactiu des de la caiguda de les fulles durant la tardor fins a la nova brotada a la primavera, en un estat que es coneix com a repòs vegetatiu.
La poda es duu a terme durant l’hivern, època en què les pomeres perden les fulles perquè són arbres caducifolis. L’objectiu d’aquesta fase és ajudar i corregir els hàbits de creixement de l’arbre fins que arribi a la maduresa productiva. Així doncs, amb la poda creixen de manera equilibrada i desenvolupen un esquelet robust.
Als arbres ja madurs, és a dir, aquells que es van plantar fa quatre anys i que ja han assolit el seu potencial de producció, els preparen els nostres agricultors per al proper cicle tallant-los les branques supèrflues per assegurar un bon equilibri de l’arbre i donar-li vigor. Per fer-ho, seleccionen les branques que portaran la millor fruita i que podran oferir l’exposició al sol més favorable.
Les pomeres són molt resistents al fred i fins i tot al gel: les arrels i les branques poden suportar temperatures de fins a -20 °C.
L’hivern deixa pas a la primavera, i amb el canvi d’estació arriba la floració dels arbres. Aquest període de floració suposa un repte molt important, perquè d’aquesta etapa depèn l’èxit d’una bona recol•lecció.
La vida d’una flor pot variar entre dos i deu dies. Durant aquest període es produirà la pol•linització, que correspon al transport dels grans de pol•len des de les antenes de les flors fins a l’estigma d’aquella mateixa flor o d’una altra. Aquest procés el realitzen majoritàriament les nostres amigues les abelles, amants del pol•len de les nostres pomeres i que, atès el període curt de pol•linització, fan una feina impecable perquè totes les flors siguin pol•linitzades. Paral•lelament, hi ha altres factors naturals que col•laboren en la pol•linització. Un dels més influents és el vent, perquè quan bufa, amb la seva força contribueix a traslladar el pol•len de l’antena de l’estam a l’estigma de la flor, i això és una ajuda a l’hora d’obtenir els fruits.
Con la llegada del calor y el verano, para que nuestras manzanas puedan desarrollar todas sus cualidades organolépticas –aquellas que perciben nuestros sentidos– se lleva a cabo el aclareo. Esto significa que se quitan del árbol las pequeñas manzanas estropeadas, deformadas o los racimos que contienen demasiados frutos, con la finalidad de garantizar la calidad de la fruta.
Aquesta fase és necessària, perquè quan la pomera fructifica ho fa en múltiples fruits en un sol carràs, i aquest no disposa de prou espai per créixer. Així doncs, es retiren les pomes que sobren per garantir un nombre equilibrat de fruits per branca que creixin amb la màxima qualitat i bon sabor.
Cada detall compta, per tant, durant el període de creixement de la fruita, el reg de l’arbre és especialment important. Les pomeres necessiten molta hidratació, motiu pel qual ens assegurem que el reg que els donem sigui regular i suficient.
Amb uns sensors recollim les dades necessàries per ajustar el reg i fer-lo el més precís possible. Mitjançant el sistema de degoteig, s’ofereix només la quantitat d’aigua i de nutrients necessaris per a un millor desenvolupament de l’arbre i de la fruita, sense malgastar aigua i evitant impactes negatius en l’ecosistema.
La cosecha de las manzanas se hace entre finales de agosto hasta principios de noviembre, según la variedad. Para definir el momento ideal de la recogida, nuestros agrónomos extraen muestras de distintas manzanas en los campos y miden la madurez de la fruta.
Alguns dels paràmetres que es tenen en compte són l’anàlisi de l’índex de sucre i la taxa de regressió de midó, que són essencials, així com les aromes, el color i la fermesa de la fruita. Tots aquests elements en conjunt permeten determinar si la fruita ha assolit el nivell de maduresa òptima i si es pot recol•lectar.
Quan s’arriba al punt òptim de maduració, és el moment en què es recol•lecten les pomes. La recollida es fa manualment i en diverses passades. En cada una, només se seleccionen les pomes que han arribat a la maduresa en les millors condicions.
Per preservar la qualitat de la fruita, la collita només es fa quan el temps és sec i des de la part inferior de l’arbre fins a dalt. De aquesta forma, s’evita que les pomes es puguin fer malbé en caure les unes damunt les altres.
Cada poma es recull amb la palma de la mà, amb precaució, i després es gira de cara amunt abans de desenganxar-la per evitar que es pugui fer malbé. La poma es desenganxa de la branca amb el peduncle i es diposita amb cura en caixes.